Referent de la barberia des de 2018 a Girona i establerta també a Figueres, al carrer Portella número 5, just davant del Museu del Joguet. Va ser finalista a millor barberia nacional. Us animem que passeu a fer-hi una visita i us atendrà en Nico amb molt de gust!

Empresa centenària dedicada des dels seus orígens la fotografia i posteriorment a l’electrònica de consum, convertint-se durant molts anys en el distribuidor oficial de Sony.

L’empresa familiar es remunta als anys 20 del segle passat, quan estava situada al carrer de la Rutlla, just davant la Font Lluminosa. En aquells inicis era una drogueria (El Siglo) i venien productes químics per revelar fotografies i altres productes relacionats amb la fotografia.

Va ser a partir del 1931 quan van començar a vendre càmeres fotogràfiques, amb Antoni Carreras al capdavant. Saltant als anys 60, amb el senyor Miquel Carreras portant les regnes del negoci, comencen a vendre ja càmeres de vídeo. Ja entrats als anys 80 el negoci abasta també el lloguer de pel·lícules.

Actualment es troba al número 9 del carrer Nou, sortint de la Font Lluminosa i a tocar de la Rambla. Aquest establiment es va inaugurar el 1986 i des d’aleshores ja s’incorporen a l’oferta tot tipus de productes d’imatge i so, com televisors, reproductors musicals, etc.

Avui dia la persona al capdavant és Quim Carreras, ja de la tercera generació des dels anys 90. En l’àmbit de les videoconsoles concretament, com a distribuidors oficials de Sony, van ser els primers en distribuir la PlayStation quan va aparèixer al mercat el desembre de 1994.

Des del 1969, la Biblioteca porta el nom del poeta i periodista figuerenc Carles Fages de Climent (1902-1968). Originalment la Biblioteca de Figueres es trobava al Carrer Ample, inaugurada el 1922 amb el nom de Biblioteca Popular. El trasllat a l'actual edifici va tenir lloc l'any 2000. L'antic edifici segueix encara en actiu i acull actualment l'Arxiu Històric Municipal de Figueres.

Es tracta del primer model de tota una sèrie de clons del Ping Pong fabricats per una empresa anomenada Electrónica Ripollés que, segons s'ha pogut esbrinar, se la pot situar l'any 1977 a la localitat de Vinarós, a la província de Castelló del País Valencià.

• La marca Palson actualment encara existeix i, de fet, és una multinacional especializada en petits electrodomèstics, amb seu a Barcelona i amb presència en 45 països arreu del món.
• La marca de roba interior femenina "Marie Claire" va patrocinar la consola i la regalava amb la compra de calces i mitges. Existeixen edicions especials d'aquest primer model amb el logo de "Marie Claire" ... és ben bé que els publicistes de l'època anaven una mica perduts.
• A l'interior de la consola es troba un únic xip de circuit integrat: un AY-3-8500 propietat de General Instrument, empresa de Pennsilvània especializada en semiconductors que va estar activa fins el 1997. Es tracta del primer d'una sèrie de xips dissenyats específicament pel mercat dels videojocs. Incorporava 6 jocs i donava sortida d'imatge (en blanc i negre) mitjançant modulador de radiofreqüència.
• Com sol passar, només un parell d'anys més tard, el xip va ser copiat i comercialitzat per la competència: Texas Instruments va fabricar el xip TMS-1965NL que era idèntic i totalment compatible (intercanviable) amb el de General Instrument. Això ara pot sorprendre però en aquells temps encara no existia la protecció dels dissenys esquemàtics. No va ser fins el 1984 quan es van començar a protegir amb copyright. Tot i això, l'enginyeria inversa (aconseguir que faci el mateix però sense copiar-ho igual) continuaria essent legal.
• Amb la sortida d'imatge per radiofreqüència, requeria que el televisor sintonitzés el senyal, però avui dia és possible fer una modificació a partir dels pins d'aquest xip per tal d'obtenir una imatge neta directament a cable de vídeo compost.

FAMICOM és l'abreviatura de Family Computer i és la consola per definició que va reconfigurar tota la indústria dels videojocs de la dècada dels 80. Tot i haver-se comercialitzat al Japó des del 1983, no va ser fins el 18 d'octubre del 1985 (després de més de 2 anys) que va arribar a Estats Units, però completament redissenyada com a NES. En el cas d'Europa, encara s'hauria d'esperar fins el setembre del 1986.

• El que més destaca visualment, a part del seu color granat, és que a diferència de la NES occidental, els comandaments estaven soldats directament a la consola i es desaven en uns suports laterals fets a mida.
• Els primers models de Famicom tenien els botons A i B quadrats i fets de goma. Es van haver de canviar per botons rodons de plàstic rígid perquè s'encallaven contínuament.
• El segon comandament tenia un secret: no tenia els botons Select ni Start, sinó un micròfon amb control de volum. S'utilitzava per derrotar certs enemics cridant o bufant en jocs com la versió japonesa de The Legend of Zelda.
• El 1986 es va llançar un perifèric molt innovador que utilitzava disquets flexibles en lloc de cartutxos. Permetia desar partides i comprar jocs nous reescrivint els disquets en quioscos.
• Els cartutxos de la Famicom tenien dos pins addicionals que permetien a les companyies incloure xips de so propis dins del mateix cartutx. Per aquest motiu, molts jocs japonesos (com Castlevania III) tenen una banda sonora molt superior i amb més canals de text que les seves versions occidentals de NES.
• Pel que fa a la mida dels cartutxos, els de la Famicom eren molt més petits (de 60 pins) i de colors molt vius, comparats amb els cartutxos grisos i gegants de la NES occidental (de 72 pins).

La Sega Mega Jet és una versió curiosa i poc convencional de la consola de sobretaula Sega Mega Drive. Llançada originalment al Japó, destaca pel seu disseny híbrid: integra els controls i la ranura de cartutxos en un mateix comandament, tot i que depenia d'una pantalla externa i un adaptador de corrent per funcionar.

• Va ser concebuda per a l'entreteniment a bord dels vols de llarga distància de Japan Airlines (JAL). Els viatgers la podien llogar per jugar a les petites pantalles LCD integrades als reposabraços.
• Aquest dispositiu va servir com a base tecnològica per crear la Sega Nomad, que sí que va ser una autèntica consola portàtil amb pantalla retroil·luminada llançada als Estats Units.
• Sega també va fabricar una edició especial d'aquesta consola pensada per a monitors de la marca Alpine, dissenyada per instal·lar-la a l'interior dels automòbils.

La PSX es pot considerar un híbrid entre consola i centre multimèdia d'alta gamma, ja que incorporava sintonitzador de televisió i enregistrament de vídeo digital (DVR) en un disc dur de 160 GB i més tard amb 250 GB.

• Va ser presentada oficialment al Japó a la fira de mostres "Combined Exhibition of Advanced Technologies".
• Es tracta d'un dels sistemes més estranys, fascinants i codiciats de la història de Sony. De fet, el nom "PSX" històricament sempre ha fet referència a la consola del 1994 i no pas a les posteriors.
• En realitat ni tan sols es considera una videoconsola, ja que es venia sense el comandament per jugar, és a dir, només portava el comandament a distància i s'havia de comprar el "mando" per separat.
• Va ser la primera en incorporar el peculiar menú horitzontal amb icones que baixen en vertical, típic dels televisors Sony Bravia, i que més tard es va incorporar a la portàtil PSP el 2004 i a la PlayStation 3 el 2006.
• La placa base és diferent de qualsevol altra consola PlayStation i no hi trobem la mítica CPU "Emotion Engine" sinó que s'hi troba un xip exclusiu que integra la CPU i la GPU tot junt.
• A finals d'abril de 2026, després de 23 anys, s'ha aconseguit emular el disc dur per poder connectar-hi una tarja SD, cosa que fins ara ningú havia pogut aconseguir, ja que el disc dur està encriptat i, si fallava, la consola quedava inservible sense possibilitat de substituir el disc dur. Aquesta fita és un pas de gegant per a la preservació del sistema.

Es tracta d'un dels jocs de cotxes més mítics dels anys 90, programat per Zigurat Software i fabricat per la l'empresa GAELCO de Barcelona.

• Tot i que tothom el coneixia com "el joc del Carlos Sainz", el pilot madrileny no hi apareix oficialment. Originalment, el joc es va desenvolupar en col·laboració amb ell, però poc abans del llançament Sainz va canviar d'equip (de Toyota a Lancia). Per evitar problemes de llicències, Gaelco va haver d'eliminar la seva imatge i posar un casc totalment opac al pilot de la pantalla de títol per ocultar-ne la identitat.
• Gaelco va implementar un sistema de protecció anticòpia tan sofisticat que el joc va ser impossible d'emular durant 15 anys. És a dir, des del 1993 ningú havia estat capaç de fer-ne còpies no oficials (bootlegs). No va ser fins el 2008 quan un dels fundadors de GAELCO, Javier Valero, va lliurar personalment les claus de desencriptació a la comunitat durant una LAN Party a Lleida.

El Goku fet a Barcelona. Es tracta d'un dels videojocs de plataformes i acció més icònics de la història de les màquines recreatives dels anys 90, conegut especialment per la seva altíssima dificultat. El joc Thunder Hoop, desenvolupat i programat l'any 1992 per l'empresa barcelonina GAELCO, està clarament inspirat en Dragon Ball, ja que el disseny del protagonista té una retirada innegable a Son Goku, especialment pel cabell punxegut i el fet de llançar boles d'energia.

• Tot i la forta influència de l'anime japonès, les il·lustracions, els dissenys de nivells i els esbossos originals van ser dibuixats pel dissenyador Xavier Arrebola.
• El joc ràpidament es va esdevenir un dels primers grans èxits internacionals de GAELCO, convertint-se en un homenatge al Toki, ja que la jugabilitat del títol imitava clarament la mecànica de saltar i disparar del clàssic Toki, combinant-la amb l'estètica de còmic.
• La història de Thunder Hoop ens posa a la pell d'un experiment genètic creat per uns científics per combatre les criatures mutants i radioactives del doctor Genbreak.
• Pel que fa a Xavier Arrebola, GAELCO el va contractar l'any 1989. En aquell moment, l'empresa tenia molta potència tecnològica i de programació, però necessitava artistes que aportessin estil visual, identitat i personatges amb ganxo. Xavier Arrebola tenia experiència com a realitzador de televisió i es va formar a la famosa Escola de Còmic Joso de Barcelona.
• Tot i ser el Thunder Hoop del 1992, Xavier Arrebola ja va començar a treballar des del 1989 i participant en l'animació d'alguns dels primers jocs de GAELCO apareguts el 1991. No només feia les il·lustracions promocionals (els flyers de les màquines), sinó que dibuixava a mà, fotograma a fotograma, els esbossos que després es convertirien en els sprites pixelats dels personatges i enemics dins del joc.